• SOLITUDE

    Solitud en espais urbans

SOLITUDE

Solitude, una posada en pràctica el concepte d’entendre la ciutat com un espia polivalent on interactuen elements que desperten sentiments emocionals.

Els humans tendim a canalitzar els nostres sentiments escollint un lloc proper per transformar-lo en el nostre espai emotiu, quan un lloc cobreix les nostres necessitats és quan es consolida la relació emoció-espia i esdevé un espai evocador de l’emoció.

Amb aquest treball he volgut mostrar com les grans ciutats condueixen a què les persones cerquin o descobreixin espais on poder tenir un moment de desconnexió, un moment de relaxació, un moment per somiar… o un moment per aïllar-se temporalment, a la recerca d’una solitud, que en alguns casos, pot ser que no sigui desitjada. Una aproximació de com són aquests espais arquitectònics i quins vincles es creen entre les persones i l’espai.

El resultat ha estat la creació d’aquesta sèrie fotogràfica que he anomenat Solitude.

Manca de companyia, de qui és sol o gairebé sol, la falta de contacte amb altres persones.

La solitud durant cert marge de temps és recomanable, ja que permet a qualsevol trobar-se amb si mateix, amb els seus records, les seves imatges o les seves experiències.

Solitud
30

Fotografies